Compartició d'experiències d'embalatge d'aliments per a mascotes

Aquell any, la temperatura durant el transport sovint superava els 35 graus, i alguns dels aliments secs de les bosses d'embalatge mostraven una lleugera agrupació i oxidació de l'oli. Això ens va fer adonar que el simple segellat amb una pel·lícula fina no pot garantir la qualitat del producte; hem de triar materials compostos amb propietats de barrera més fortes i un gruix adequat, i realitzar un ompliment adequat de nitrogen abans del transport.

Els aliments secs han de ser a prova d'humitat-i trencaments-, mentre que els aperitius i els aliments humits estan més preocupats per la prevenció de l'oxidació i la vida útil més llarga. Recordo que una vegada vaig fer una prova d'embalatge per a un client d'aperitius per a mascotes. L'ús de bosses compostes amb paper d'alumini durant sis setmanes, amb un nivell d'humitat entre el 60% i el 70%, el producte encara va mantenir el seu sabor original, mentre que les bosses de plàstic normals mostraven una olor oxidada notable. Aquesta experiència pràctica ens va donar una comprensió directa de la selecció de materials i el disseny estructural.

Suggereixo utilitzar bosses d'envasament d'ús general-combinades amb una estratègia d'etiquetatge, que sigui alhora flexible i rendible-. Al mateix temps, l'aspecte de l'envàs també afecta el rendiment de les vendes. Algunes marques utilitzen acabats mat o parcialment brillants per donar als seus envasos un aspecte més sofisticat i cridar l'atenció dels consumidors.

Hem experimentat amb envasos reciclables fets amb un sol material. Fins i tot amb un lleuger augment del gruix, vam poder reduir els costos de transport mantenint el rendiment de protecció i els comentaris dels clients han estat molt positius. Aquestes experiències pràctiques m'han convençut que triar l'embalatge no és només una qüestió de materials i cost, sinó una consideració integral de la qualitat del producte, la imatge de marca i l'experiència de l'usuari.